Gabriel Ferrater: 90 anys i 1 dia

Avui, 20 de maig, fa noranta anys del naixement del poeta Gabriel Ferrater.

El passat 27 d'abril, en va fer quaranta de la seva mort.

Matemàtic enamorat de la llengua i de la física poètica.

Narrador d'una vida de metàfora, col·leccionista d'experiències clarividents, pinso ja pels cucs de les biblioteques.

La mirada fumada i l'ànima en aquell punt de risc entre el cinisme i la descripció.

EL LECTOR

Entre els objectes del món, entre els pocs
objectes que he agafat, hi ha un tallapapers:
una fulla curta de marfil,
nua per als meus dits, que se'm torna rossa o pàl·lida
segons al llum dels dies i dels llocs.
Fa vint anys que me'l retrobo dins al butxaca,
i no recordo qui me'l va donar.
Oscat: moltes vegades l'he collit de terra
dins una cambra meva, o bé d'entremig dels peus
després de pagar la nit d'un bar.
M'ha obert milers de pàgines: records, mentides
d'un altres homes (i ben poques dones).
I no recordo qui me'l va donar.
No sé mentir-me un record més, alguna mà.

Enlllaç: veuxbaixes


Bob Marley & The Wailers: 400 Years 

Fin de febrero

Alguien entró y olvidó cerrar la puerta. Del cielo salían nubes de colores y alguna pincelada negra. Provenían de un saxofón herrumbroso que manipulaba un señor negro vestido con un traje raído. Su música trabó las puertas a silencios, a silencios las notas se precipitaron en la tierra, esparcidas como lluvia. Nos sometieron a pequeñas ráfagas, una y otra vez.... 

Shabazz Palaces - Black Up:

... semillas negras esparcidas, como el odio incoloro que pretende agitar nuestra conciencia. Registrados con dedos inquietos, como revuelven en una cuba de desperdicios, desperdicios que, a día de hoy, ya no son lo que eran. Son más. Bajo nuestras suelas el gueto ha crecido de tamaño, como una mancha de petróleo silvestre. Después de luchar contra el gueto y la discriminación, resulta que nosotros somo los primeros. Pioneros de la diferencia después de todos esas peluquerías que nos peinan el alma por igual. Finalmente hemos hecho de nuestras vidas un gueto inmenso. Que feliz que me siento...

Desgrasando
          Un poema de nuestro lírico más querido
                                       GABRIEL FERRATER

El distret

Segur que avui hi havia núvols

i no he mirat enlaire. Tot el dia

que veig cares i pedres i les soques dels arbres, 

i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.

Mirava de prop, no m'aixecava de terra.

Ara se m'ha fet fosc, i no he vist els núvols

Que demà me'n recordi. L'altre dia

vaig mirar enlaire, i enllà de la barana

d'un terrat, una noia que s'havia

rentat el cap, amb una tovallola

damunt les espatlles, s'anava passant,

una vegada i deu i vint, la pinta dels cabells.

Els braços em van semblar branques d'un arbre molt alt

Eren les quatre de la tarde, i feia vent.