Avui, 20 de maig, fa noranta anys del naixement del poeta Gabriel Ferrater.
El passat 27 d'abril, en va fer quaranta de la seva mort.
Matemàtic enamorat de la llengua i de la física poètica.
Narrador d'una vida de metàfora, col·leccionista d'experiències clarividents, pinso ja pels cucs de les biblioteques.
La mirada fumada i l'ànima en aquell punt de risc entre el cinisme i la descripció.
EL LECTOR
Entre els objectes del món, entre els pocs
objectes que he agafat, hi ha un tallapapers:
una fulla curta de marfil,
nua per als meus dits, que se'm torna rossa o pàl·lida
segons al llum dels dies i dels llocs.
Fa vint anys que me'l retrobo dins al butxaca,
i no recordo qui me'l va donar.
Oscat: moltes vegades l'he collit de terra
dins una cambra meva, o bé d'entremig dels peus
després de pagar la nit d'un bar.
M'ha obert milers de pàgines: records, mentides
d'un altres homes (i ben poques dones).
I no recordo qui me'l va donar.
No sé mentir-me un record més, alguna mà.
Enlllaç: veuxbaixes
Bob Marley & The Wailers: 400 Years
2 comentarios:
Sempre penso en morts dignes i alhora genials.
Es va a suicidar als 50 perque no volia fer pudor a vell.
Deu n'hi do.
Bones, Francesc. Mercès pel comentari.
Et recomano, una vegada més, "Les dones i els dies", ni que sigui donar-li unes mossegades de tant en tant. Un dia qualsevol, de cop i volta, se t'obrirà el cel dels poetes. GF és una de les seves portes grans.
Publicar un comentario