Flors en el sègol

"I un colló que és un joc! Quin joc! Si ets a la mateixa banda que tots els guanyadors, després sí que és un joc, i tant, amb això estic d'acord. Però si ets a l'altra banda, on no hi ha cap guanyador, després què té de joc? Res. Cap joc."

pag. 15

"Me la vaig mirar bé. A mi no em semblava pas que fos imbècil. Feia cara de poder tenir una bona idea de quin malparit li havia tocat per fill. Però mai no se sap amb la mare d'algú, vull dir. Totes les mares estan una mica boges. La cosa era, però, que m'agradava la mare d'en Morrow. Estava bé".

pag. 78

"Juro davant de Déu que si fos un pianista o un actor o alguna cosa així i tots aquests cretins es pensessin que sóc fantàstic, ho odiaria. No voldria ni que m'aplaudissin. La gent sempre aplaudeix pel que no hauria d'aplaudir. Si fos pianista, tocaria dins d'un cony d'armari"

pag. 115

"Fotudes pel·lícules. Et poden fer miques. No és pas broma"

pag. 142

"Espero que quan em mori , algú tingui prou seny per fotre'm al riu i prou o alguna cosa per l'estil. Qualsevol cosa menys fotre'm en un cony de cementeri. Gent que ve i et posa un piló de flors a l'estómac els diumenges i tota aquesta porquería. Qui vol flors quan ets mort? Ningú".

pag. 208

"Té gràcia. Només has de dir alguna cosa que no entengui ningú i et faran pràcticament qualsevol cosa que vulguis que et facin"

pag. 212

"-He resat la lavabo. Bona nit!"
(La Phoebe a la seva mare)
pag. 237

"Vull dir que gairebé mai no pots simplificar i unificar una cosa només perquè algú vol que ho facis"

pag. 246

"A vegades penso que, si em moro, i em foten en un cementiri, i tinc un làpida i d'això, dirà: 'Holden Caufield', i després l'any que vaig néixer i l'any que vaig morir, i després just a sota hi dirà: 'Que et donin pel...'. N'estic cent per cent segur, de fet".

pag. 269

"Vull dir , com pots saber que faràs si no ho fas? La resposta és que no pots"

Pag. 281

Trinxat

"El que m'entusiasma de debò és un llibre que, quan l'acabis de llegir, et faci ganes  de ser amic íntim de l'autor que el va escriure per poder-li trucar per telèfon sempre que et vingui bé. No passa gaire sovint, però".

"El vigilant en el camp de sègol" (pag. 28)

J.D. Salinger.

"Escribir es una especie de exhibicionismo en privado. Y también una extraña soledad y el deseo de tener una especie de conversación con la gente pero sin una gran capacidad real de hacerlo en persona".

David Foster Wallace

"...así el poeta de la Segunda Antigüedad prefirió perder el puesto rector del pensamiento social antes que incluir en su repertorio aquellas ideas que podían ser las mismas para un hombre que para otro, que se pretendían comunes a toda la humanidad por su condición exclusivamente racional y que habían de constituir el punto de partida de la actividad filosófica y científica. No pararía ahí la cosa: no sería tan solo una reducción de su mercado y de su publico, una amortización de su cometido social y la pérdida de un privilegio y un monopolio. A partir de aquel momento, determinados productos de su pensamiento habrían de quedar arrinconados para siempre y sustituidos por unos sucedáneos de mayor aceptación"

                                                 

 "La deuda de la novela hacia el poema religioso"

  Juan Benet (1977)