Mostrando entradas con la etiqueta Chuck Palahniuck. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Chuck Palahniuck. Mostrar todas las entradas
jueves, 23 de agosto de 2012
So i lletra
Harper Lee - "Matar un Rossinyol"
Una gran lectura. Recomanable per a totes les edats.
No jutjar mai un home per la pell o els coneixements.
No jutjar una casa per les seves finestres tancades.
No menystenir la llei quan ens és injusta.
Una lliçó d'excel·lent literatura i de moral.
Una manera com una altra d'encaixar la realitat.
"Els prínceps només creixen en superar dificultats i oposicions; però la fortuna, sobre tot quan vol engrandir a un príncep nou - que, per assolir la fama, en necessita més que no pas un príncep hereu - l'enfrontarà a enemics i l'obligarà a empreses contra ells, per a que aprengui a superar-les i, així, poder grimpar al capdamunt de l'escala que, amb la seva resistència, li ofereixen els enemics".
La vida és la droga més dura que existeix, addictiva fins el punt que ens obliga a tirar endavant, un dia i un altre. La vida és una malaltia terminal. Una explosió. Terrorisme de supermercat. És consum irresponsable, corrupció, insomni. La vida és un vol darrere un altre per aeroports que semblen els mateixos. Com els uniformes de les hostesses que ens atenen, com els aperitius que ens serveixen, com el pollastre cordon blue que mengem sense gana.
La vida és una hòstia en la cara. Sang, caries i tumors variats.
Simon Bookish - Everything/Everything
Una revisió de les maneres d'un Scott Walker. No és pop, però ho és. És dramà però també comèdia.
Farsa sense una definició clara. Exotisme made in Great Britain.
Pastes i te al gust dels Divine Comedy de mr. Neil Hannon.
Manuel Göttsching - e2-e4 El Krautrock va ser música avançada al seu temps. Ho va demostrar Kraftwerk quan van sortir de l'ou. En Manuel Göttsching era amb Ash Ra Temple als 70's. Al 84 va fer aquest disc a base de loops i guitarra. De la caixa del temps surt un cablejat que connecta amb l'actual minimalisme tecno però adornat amb el regust d'abans. Per beure, fumar i fer terrassa, entre bronzejats i bronzejades.
Etiquetas:
Chuck Palahniuck,
Harper Lee,
Manuel Göttsching,
Nicolás Maquiavelo,
Simon Bookish
lunes, 18 de junio de 2012
lunes, 11 de junio de 2012
Rant: La vida d'un assassí en sèrie - Chuck Palahaniuk
"¿I què passa si la realitat no és res més que una malaltia?"
Havia intentat un parell de llibres de l'autor, "El club de la lucha" y "Fantasmas" i impossible. La paraula apropiada seria PERTORBADOR. Palahniuk et talla a bocins amb una serra mecànica per endrapar-te sense manies, a forquilla i ganivet, com tots aquests casos de canibalisme que apareixen a la premsa. Potser sigui veritat que vivim en una malaltia constant.
Escrita en format d'entrevista, la història barreja conceptes de "Crash" de JG Ballard, per allò d'anar-se fotent pinyes en cotxe, "La taronja mecànica" de Burgess, pel submón de noctàmbuls i la violència tranquil·la que s'hi practica, també beu de "La màquina del temps" de HG Wells, pels salts constants en la línia del temps. A tot això cal afegir unes quantes lectures religioses i uns altres tractats sobre epidemiologia.
"Tota idea de progrés depèn de no mirar el passat de gaire a prop. És innegable que els carrers no estan atapeïts com abans de la instauració dels tocs de queda US-VEIG, però la societat sempre haurà de gestionar un cert ressentiment indeterminat que tenen les persones que se senten limitades per les circumstàncies immediates".
Rant, el protagonista que no parla, no és cap filosof. Més aviat, un RedNeck, un garrulo del camp més profund, amant de les burilles, de les mossegades d'animals i de les epidèmies. Li encanta viatjar pel temps i escampar la ràbia. Fer-se passar pel ratoncito Pérez i treure monedes d'or dels llocs més inversemblants. Talment com si es treies mocs del nas però sense vareta màgica. Rant és pare, fill i esperit sant. Del sur més salvatge, incestuós i glaçat.
"La paraula ve de la mateixa paraula en sànscrit, utilitzada tres mil anys abans del naixement de Crist, rabbas, que significa "fer violència". Durant el segle XIX, el virus era freqüent a tot arreu, especialment a Europa. Allà, la gent que tenia por d'haver-se infectat normalment se suïcidava.
Les persones infectades, a vegades només presumptament infectades, sovint les assassinaven els parents presos del pànic. O per compassió"
Palahniuk hereta del mestre Faulkner el gust per les situacions eternament grotesques, familiars i entranyables. L'amor en temps de la ràbia, el sexe pel sexe sense noms i cognoms ni gèneres, els camps polsegosos, els rius gelats i les declaracions de vida més enllà de la mort.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
