14 d'abril

"¡Era una època exaltat, aquella primavera de 1931! ¿N'hi hauria mai més cap de tan primavera com aquella? En Lluís i jo i tu i tots nosaltres, els estudiants revolucionaris, ens havíem trobat al palau de la Generalitat el 14 d'abril aquella tarda inoblidable, quan el coronel Macià proclamà la República Catalana; ¡quins cabells més blancs i quins ulls de poeta els de vell conspirador, com se li humitejaven cada vegada que sortia a la balconada per saludar la multitud que s'atapeïa a la plaça de Sant Jaume! Tots érem germans aquells dies, no hi havia més que catalans; els cabells blancs d'un vell coronel i els alegres colors d'una bandera que era des de segles la de tots i a tots ens unia havien fer aquell miracle; ¡com espetegava al vent de primavera, quina alegria a tots els ulls, com podia aquella bandera lluminosa fer-nos sentir tots fills de la mateixa gran família! ¡Quina glòria la d'aquell 14 d'abril!"
"Tot el país feia olor de farigola florida, de terra que surt d'una llarga hivernada; i nosaltres, tan joves i tan lliures, ¡amb la sensació que no ens havia calgut sinó venir al món per fer-la canviar! ¿qui ens hauria pogut posar la brida? ¡Tota la terra feia olor de farigola, de Pasqua de Resurrecció! Era la glòria d'un dia d'abril i aleshores no sospitàvem que fos tan incerta: qui podia pensar-se que aquella alegria excitant acabaria cinc anys després en la més absurda de les carnisseries..."

Incerta Glòria - Joan Sales


Old Man - Love