Març en Música

Nine Horses : A story of holes


Un mes de forats. La terra ha parlat, com sempre amb la veu profunda que sentencia.

Everything, Everything : MY KZ, UR BF



Un mes com un altre per enamorar-se;
vostès, potser, yo no.

Built to spill : Carry the Zero



Un març ideal per portar zeros a casa. Una carretada, si us plau. I a seguir construint per enderrocar.

Julian Cope : Fear Loves This Place



I, evidentment, a la por li fascina aquest lloc.

Margarit Mix

Prozac

La luna és un glaçó en el vas de fosca
que m'ofereix la vida. Quina història
no prova de negar el seu tenebrós epíleg?
Però el monstre sóc jo, i no algú altre
a qui, per salvar-me, puc matar.
La vida és jusatament aquest desastre.
Com extirpar la culpa de les pedres?
Com aturar el dolor dintre d'un túnel...

Prozac - Joan Margarit







MargaritMix

No l'he oblidat malgrat no recordar-lo
Els antidepressius són pesticides
I el cotxe negre que ha apagat els fars
He entrat dins el silenci i la penombra
O, com el jutge diu, executat
Que l'escoltaven des d'aquest sofà
amb la segona Suite de Bach
O, com el jutge diu, executat
xoca com una mosca contra un vidre
Entre els desastres apilats com sacs
Asseguts a la taula de la cuina
Ser vell és que la guerra s'ha acabat
O, com el jutge diu, executat
Els antidepressius són pesticides
Que l'escoltaven des d'aquest sofà
amb la segona Suite de Bach
amb sabates de goma i gavardina
M'assec en la duresa d'un dels bancs
L'espai enorme i buit el creua un raig de sol
És com la poesia: un bon poema
l'ultima casa de misericòrdia



Gràcies JM, gràcies per la teva poesia

Efecte Mirall - Walk On By de Burt Bacharach

Dionne Warwick



Isaac Hayes



The Stranglers

Quemando Plata - Ricardo Piglia

"Luego en un momento dado se supo que los delincuentes estaban quemando cinco millones de pesos que les quedaban del atraco a la Municipalidad de San Fernando, de donde, como es sabido, se llevaron siete millones".



"Empezaron a tirar billetes de mil encendidos por la ventana. Desde la banderola de la cocina lograban que la plata quemada volara sobre la esquina. Parecían mariposas de luz, los billetes encendidos. Un murmullo de indignación hizo rugir a la multitud:
- La queman.
- Están quemando la plata.
Si la plata es lo único que justificaba las muertes y si lo que han hecho, lo han hecho por plata y ahora la queman, quiere decir que no tienen moral, ni motivos, que actúan y matan gratuitamente, por el gusto del mal, por pura maldad, son asesinos de nacimiento, criminales insensibles, inhumanos"


"Indignados, los ciudadanos que observaban la escena daban gritos de horror y de odio, como en un aquelarre del medioevo (según los diarios), que no podían soportar que ante sus ojos se quemaran cerca de quinientos mil dólares en una operación que paralizó de horror a la ciudad y al país y que duro exactamente quince interminables minutos, que es el tiempo que tarda en quemarse esa cantidad astronómica de dinero..."

Recomanació: Gétatchèw Mèkurya, The Ex & Guests - Moa Anbessa

Hi va haver un temps que ells van dominar la terra, des dels seus sorrals i les seves casetes de fang. Descalços, amb la pell adobada pel sol i l'intempèrie. No els calia massa més per vestir-se. Els oasis i els estanys els feien el favor de mudar-los quant tocava. No tenien deus omniscients que els donessin la tabarra ni palaus grandilocuents a on refugiar-se. Quan tenien por, simplement cantaven o feien soroll. Com quan s'enamoraven. O desitjaven sotmetre el mon. Quatre plomes colorides, un tapall. amb la seva cridoria infernal resolien problemes i diferències.



Quan els van sotmetre aquells dimonis blancs que deien venir en to de pau, es deixaren fer. Van donar-los els tresors que per a ells no eren mes que pedres de colors. No creien en les possessions ni les propietats. Havien arribat sense res i marxarien amb les mans buides. L'unica riquesa era la seva ànima. I els peus amb els que podien derrotar qualsevol tempesta de sorra.



Un cop van dominar-los pel fuet i els grillons, se seguien sentint lliures. Amb un somriure als ulls que feia mal de veure. Amb aquella mirada groga carregada amb llunes d'altres temps. Amb les plantes dels peus tan blanques com la pell dels seus captors, mentre la pell brillava tan negre com el fuet que els espetegava a l'esquena quan s'aturaven a descansar.

Llavors algú va recordar que Etiopia existia. Bressol del homo sapiens. Àfrica.
Va ser el moment de respetar la diferència racial. A ells tant els hi feia la descoberta. El que volien era tornar a despullar-se, a cridar i a cantar. Com si fos el primer dia de la resta de la seva vida.

Soiree Valery

"Hay instantes en que mi cuerpo se ilumina... Es extraño. Veo, entonces, de pronto en mí... distingo las profundidades de las capas de mi carne; siento las zonas de dolor, los anillos, los polos, los plumajes del dolor. ¿Ve usted estas figuras vivas?, ¿esta geometría de mi sufrimiento? Se producen estos relámpagos que asemejan en todo a las ideas. Ellos hacen comprender, desde aquí hasta allá... Y, sin embargo, me dejan en la incertidumbre. Incertidumbre no es la palabra... cuando ello va a venir, encunetro en mí algo de confuso y de difuso. Se formulan en mi ser lugares... brumosos; hay extensiones que hacen su aparición.



La soirée avec Monsieur Teste - Paul Valery