Et recomano aquest bon article. Quan molts canalles s'han apropiat sense cap vergonya de la paraula rock fins benbé ridiculitzar-la (Miguel Ríos, pe. fins el Milikito anava de fer rock fa anys !!), es interessant i contracorrent la seva reivindicació.
Cap al any 77 o així vaig començar a veure Popgrama, on sortien el Manrique, l'Angel Casas, el Carlos Tena, i un altre paio amb bigoti que no recordo el nom. Parlàven de coses que em començaven a interessar força, i l'únic que vaig veure que va quedar en primera línia va ser el Manrique. No sé per quin motiu d'ençà li tinc carinyo.
6 comentarios:
Acabar es poc: fer volar pels aires mès aviat.
Per compensar podrien posar una resurrecció zombie del Bambi.
Salut.
Hey Tuli :
Et recomano aquest bon article. Quan molts canalles s'han apropiat sense cap vergonya de la paraula rock fins benbé ridiculitzar-la (Miguel Ríos, pe. fins el Milikito anava de fer rock fa anys !!), es interessant i contracorrent la seva reivindicació.
http://pitchfork.com/features/why-we-fight/8775-embarrassment-rock/
merci pel comentari
ho estic mirant
suposo que ja l'has llegit, però jo la he vist avui.
important tio, amb les seves coses
http://www.jotdown.es/2012/02/diego-manrique-en-espana-las-descargas-jamas-seran-rentables/
Bones, Francesc
Sí que l'he llegit.
La veritat és que cada vegada m'interessa menys aquest senyor
Què dolent és fer-se gran
Salut!
Cap al any 77 o així vaig començar a veure Popgrama, on sortien el Manrique, l'Angel Casas, el Carlos Tena, i un altre paio amb bigoti que no recordo el nom. Parlàven de coses que em començaven a interessar força, i l'únic que vaig veure que va quedar en primera línia va ser el Manrique. No sé per quin motiu d'ençà li tinc carinyo.
Publicar un comentario