"¡Era una època exaltat, aquella primavera de 1931! ¿N'hi hauria mai més cap de tan primavera com aquella? En Lluís i jo i tu i tots nosaltres, els estudiants revolucionaris, ens havíem trobat al palau de la Generalitat el 14 d'abril aquella tarda inoblidable, quan el coronel Macià proclamà la República Catalana; ¡quins cabells més blancs i quins ulls de poeta els de vell conspirador, com se li humitejaven cada vegada que sortia a la balconada per saludar la multitud que s'atapeïa a la plaça de Sant Jaume! Tots érem germans aquells dies, no hi havia més que catalans; els cabells blancs d'un vell coronel i els alegres colors d'una bandera que era des de segles la de tots i a tots ens unia havien fer aquell miracle; ¡com espetegava al vent de primavera, quina alegria a tots els ulls, com podia aquella bandera lluminosa fer-nos sentir tots fills de la mateixa gran família! ¡Quina glòria la d'aquell 14 d'abril!" "Tot el país feia olor de farigola florida, de terra que surt d'una llarga hivernada; i nosaltres, tan joves i tan lliures, ¡amb la sensació que no ens havia calgut sinó venir al món per fer-la canviar! ¿qui ens hauria pogut posar la brida? ¡Tota la terra feia olor de farigola, de Pasqua de Resurrecció! Era la glòria d'un dia d'abril i aleshores no sospitàvem que fos tan incerta: qui podia pensar-se que aquella alegria excitant acabaria cinc anys després en la més absurda de les carnisseries..."
Quin inmens texte i quina bona manera de començar un dissabte que, gràcies als calendaris del fútbol base, cal matinar de valent. Al meu costat, un ganàpia de 10 anys es crospeix un plàtan i un suc de taronja perque els dies de partit, els làctis estàn vetats. Jo me'l miro i penso si viurà algún dia un 14 d'abril que dugui, estalviat, a la seva essència, el risc d'un 18 de juliol. Com sempre, a aquesta hora, no tinc la contesta.
Bon dia, Francesc Merci pel comentari Llegit el fragment, ara fa un parell de dies, em vaig trobar amb la pell de gallina. Un llibre interessant, revelador. Ben escrit, especialment això. Modern i ben escrit. Editat al 1962 Fot-li fulles. Ens parlem I compte amb els láctics
2 comentarios:
Quin inmens texte i quina bona manera de començar un dissabte que, gràcies als calendaris del fútbol base, cal matinar de valent.
Al meu costat, un ganàpia de 10 anys es crospeix un plàtan i un suc de taronja perque els dies de partit, els làctis estàn vetats.
Jo me'l miro i penso si viurà algún dia un 14 d'abril que dugui, estalviat, a la seva essència, el risc d'un 18 de juliol. Com sempre, a aquesta hora, no tinc la contesta.
Grandíssim, Tuli. Bon dia, per cert.
Bon dia, Francesc
Merci pel comentari
Llegit el fragment, ara fa un parell de dies, em vaig trobar amb la pell de gallina.
Un llibre interessant, revelador. Ben escrit, especialment això. Modern i ben escrit.
Editat al 1962
Fot-li fulles.
Ens parlem
I compte amb els láctics
Publicar un comentario