lunes, 23 de enero de 2012

Un professional en un país d'amateurs



"Fraga és un museu amb dos apartats: el dels errors i el dels horrors. No he entès mai per què es va abraonar contra l'Opus Dei, que era el seu soci al govern des del 1962, i va considerar que podria derrotar-lo amb un assumpte com el de Matesa. Disputar-li el lloc a Carrero Blanco... Un dels seus defectes més acusats: la supèrbia de la seva intel·ligència". 


"Quants diners es va gastar en ell la dreta espanyola? Sense excepcions. la de Catalunya, amb Santacreu al capdavant; la basca, amb Olarra; la madrilenya amb els Fierro i Polanco-Santillana, preparant el terreny per al desembarcament del Gran Líder de la Reforma... La creació de El País és impensable sense Fraga; ell en designarà el director, Juan Luís Cebrian".


 
"Quan li van posar Aznar, ho va intuir i el van enviar a casa, a Galícia, on la gent es tranquil·la i no es creu el que dius sinó el que fas, i va pronunciar aquella frase inoblidable, 'aquí no hay tutelas ni tutías'".



"No és que defensés els torturadors que van destrossar els modestos i gairebé anònims dirigents miners asturians del 62, que ho va fer... Ells diran, amb raó, que complien amb el seu deure d'altíssims funcionaris d'un Estat totalitari. Però i el zel?

"Guardo dos moments estel·lars del personatge. El primer va ser el pregó de Sant Jordi de l'any 1964. La festa del llibre va tenir en el ministre Fraga el portaveu més efusiu i brillant. Barcelona sencera es va inclinar davant aquell talent plurilingüe" 


"Els taxidermistes van convertir en estadista qui va ser nomes un animal polític al servei del poder. Vitòria, 5 morts, i uns altres dos a Montejurra. Un professional, això sí, en un país d'amateurs".

Gregorio Morán 
"Manuel Fraga, aquest museu"
Sabatines Intempestives
La Vanguardia 21-01-12


3 comentarios:

Francesc Bon dijo...

Fraga. Tenia 11 anys quan va morir Franco. Ja saps tot el que es viu fins als 11 i quantes coses hi queden arrelades. No puc fer-hi res. Fraga es Franco i AP va ser Franco i el PP és Franco i ho serà per sempre. I deu ser una injustícia i una incoherència, i podra dir que ho sento però ni tant sols això.
Es el que té la naftalina, una pudor que mai s'en va del tot.

Márquez de la Nogal dijo...

Mercès pel comentari, Francesc. Jo en tenia 13. Però me'n recordo d'alguns dels disbarats d'aquest senyor, viscudes per la premsa. Ja em poden dir que si era un animal polític. Animal, sobre tot.

Francesc Bon dijo...

Veus, jo recordava Vitòria però no Montejurra.