jueves, 5 de enero de 2012

El Merder (Conte de Reis)


En ple merder, li emmalaltí el pare. Greument. I ell, corre, fes les maletes i cap a casa, a veure'l. Amb els seus problemes judicials d'estafes, tràfic d'influències i caler brut a dojo. Amb la data de judici fixada. I, per si no n'hi havia prou, amb la premsa muntant-li un procés paral·lel a base de publicar diàriament proves d'operacions seves signades de puny i lletra.
   Ho sabia, que la salut del pare havia empitjorat per culpa seva. I que no hi havia volta enrere. Com en una mena de conjunció astral, el pare anava de pet al forat i ell, de cap a la garjola.

Després d'aquell cop de bragueta de matrimoni, el pare va advertir-lo. Que vigilés amb qui tractava. Que tothom el voldria per amic. Ni cas. Va anar emmerdant-se amb aquella penya de gent eternament colrada. D'un bar luxós a un despatx daurat, sempre atès per secretàries eternament vestides de blanc.
El següent pas va ser signar-ho tot. A canvi, van omplir-li les butxaques de tovallons guixats. Amb plans perfectes per després de dinar.
   Quan va esclatar l'escàndol, les paraules del pare van tornar-li com suren a la superfície les restes d'un naufragi. La lliçó: que els homes permanentment colrats funcionen per favors i que la regla d'or de la supervivència consisteix en carregar-li sempre el mort a un altre. En aquest cas, el mort era ell.

El sogre va obrir la boca per tirar de la cadena. La sogra silent va fer costat a la filla, dona d'ell. Els nens van començar a mirar-se'l com si ja no fos el seu pare. Malgrat tot, ell va continuar esquiant i prenent el sol. Confiava en la bona sort.
  
La bona sort. El dia abans del judici, el pare va morir. Odiant-lo, per cert. "Pels nets", va anar la filla, dona d'ell, a plorar al pare-sogre. "Per la filla", va demanar la mare d'ella al seu home. "Per mi", va proclamar el sogre-sol. Aviat els mitjans van fer-se ressò del dolor familiar. Per tele, paper o ràdio, tothom va apuntar-s'hi al morbo nacional del moment. L'escàndol, tot d'una, va cessar, talment com un prodigi bíblic.
   ¡Quin devessall de llàgrimes! ¡I quin drama haver d'anar a declarar amb el cos calent del pare!,  ploraven les marujes, ¡I quina injustícia més gran!, va proclamar el país sencer. ¡No és el mateix matar que estafar, no és el mateix una bomba lapa que tenir un compte a les Caiman! ¡No és el mateix, no és el mateix!
La premsa que l'havia condemnat, ara li salvava el cul. Per l'interès general.
   "Però no ho torni a fer", va dir-li el jutge tot absolent-lo dels càrrecs.
   "No és el mateix, no és el mateix", replicava el país, boig d'alegria.
   "Fill de puta", va dedicar-li el pare, encara calent, des de la caixa i del panteó familiar.


5 comentarios:

Francesc Bon dijo...

Ja que inclous el video i ens envies cap a UK.... Fucking brilliant !!

Francesc Bon dijo...

I per cert... que tal Drive ??

Tuli Márquez dijo...

Gràcies pel comentari

Drive: No, encara no he pogut anar-la a veure. Possiblement, dilluns.

Xavier Carracedo dijo...

Gràcies, molt bo i molt adient per aquestes dates.

No acabo d'entendre la relació amb el partit de futbol i el gol des de la pròpia porteria, però bé...

Tuli Márquez dijo...

perquè segurament el cas del paio aquest acabarà essent un dels gols més increïbles de la història present...