Per acomiadar l'agost:
Una mica d'aire fresc. Una conya de video-clip amb una edició formidable. Per a tots els amants d'enganxar plans i sincronitzar-los amb música.
(suecs, abstenir-se)
I per a la satisfacció general:
Quim Monzó a Jot Down
Una entrevista meravellosa.
Fins setembre!
viernes, 31 de agosto de 2012
miércoles, 29 de agosto de 2012
Vuelta de Paseo
Enrique Morente - Lagartija Nick - Federico García Lorca
"Vuelta de Paseo"
Entre las formas que van hacia la sierpe
y las formas que buscan el cristal,
dejaré crecer mis cabellos.
Tropezando con mi rostro
distinto de cada día,
asesinado por el cielo.
Asesinado por el cielo,
Asesinado por el cielo,
entre las formas que van hacia la sierpe
y las formas que buscan el cristal,
dejaré crecer mis cabellos.
Con el árbol de muñones que no canta
y el niño con el blanco rostro de huevo.
Con los animalitos de cabeza rota
y el agua harapienta de los pies secos.
Con todo lo que tiene cansancio sordomudo
y mariposa ahogada en el tintero.
Tropezando con mi rostro distinto de cada día.
¡Asesinado por el cielo!
¡Asesinado por el cielo!
Tropezando con mi rostro
distinto de cada día,
asesinado por el cielo,
asesinado por el cielo.
"Vuelta de Paseo"
Entre las formas que van hacia la sierpe
y las formas que buscan el cristal,
dejaré crecer mis cabellos.
Tropezando con mi rostro
distinto de cada día,
asesinado por el cielo.
Asesinado por el cielo,
Asesinado por el cielo,
entre las formas que van hacia la sierpe
y las formas que buscan el cristal,
dejaré crecer mis cabellos.
Con el árbol de muñones que no canta
y el niño con el blanco rostro de huevo.
Con los animalitos de cabeza rota
y el agua harapienta de los pies secos.
Con todo lo que tiene cansancio sordomudo
y mariposa ahogada en el tintero.
Tropezando con mi rostro distinto de cada día.
¡Asesinado por el cielo!
¡Asesinado por el cielo!
Tropezando con mi rostro
distinto de cada día,
asesinado por el cielo,
asesinado por el cielo.
Etiquetas:
Enrique Morente,
Federico García Lorca,
Lagartija Nick
lunes, 27 de agosto de 2012
las chicas con las chicas
Y las cabezas con los (alto) parlantes.
The girls don't want to play like that,
They just want to talk to the boys.
The just want to do what is in their hearts,
And the girls want to be with the girls.
And the boys say, "what do you mean? "
And the boys say, "what do you mean? "
Well there is just no love,
When there's boys and girls.
And the girls want to be with the girls,
And the girls want to be with the girls.
Girls want things that make common sense,
The best for all concerned.
They don't want to have to go out of their way,
And the girls want to be with the girls. (chorus)
And the boys say, "what do you mean? "
And the boys say, "what do you mean? "
Well there is just no love,
When there's boys and girls.
And the girls want to be with the girls, And the girls want to be with the girls.
Girls are getting into abstract analysis,
They want to make intuitive leap.
They are making plans that have far reaching effects.
And the girls want to be with the girls.
And the boys say, "what do you mean? "
And the boys say, "what do you mean?
" Well there is just no love,
When there's boys and girls.
And the girls want to be with the girls. And the girls want to be with the girls.
sábado, 25 de agosto de 2012
No hi ha misteri suficient
Amunt i avall, carrer brut d'eslògans.
L'enrajolat el forma caixes llardoses de menjar ràpid
Les passes són a ritme militar.
Sol tebi al clatell, blau canari als ulls,
panteix d'aire condicionat,
batec de portes nervioses que s'obren i tanquen.
El vers més repetit, als nostres peus i sense cames,
el d'un pòtol que demana:
Diu tenir gana i promet veure el futur en el dolor.
Aliè i propi. Fulles d'afaitar i burilles fumejant.
Quatre de la tarda.Peixos que remunten el riu
De Plaça Catalunya a Ronda Universitat
Carrer Pelai, reis i vassalls
en calça curta, tatuats, curts, magres,
tous, polposos, rosos, morens, durs, tibats,
esprimatxats, ganduls.
Peixos que remunten el riu
mentre parlen per telèfon.
Amunt i avall, ulls de medusa
i una música brutal.
Cinc de la tarda, sirenes de dissabte fan cantonada
Les seves veus quan s'ofereixen
sonen com el repic sord de la carn metrallada.
Nens i avis surten per portes metal·litzades,
Giren i entrar. Hi ha qui prefereix dutxar-se.
Perfums, ceres, banyar-se en carmí vermell fos.
Sabates, electrodomèstics i petons.
Un fotomatón a les cinc trenta. Quatre sabates i se sobreentén
Dimarts, ment en blanc, respiració assistida,boca a boca, amb el nas pinçat,
Darrere el contenidor, aturada cardíaca, cruïlla amb Balmes.
Com que ja ets prescindible, recull els esdeveniments.
Nous i vells, com el bitllet que surt del caixer a les mans suades d'un turista.
Paper nou, de primera mà. D'un sol ús de per vida.
Amunt i avall per Pelai.
Amunt i avall, les paraules suren pels forats,
només són ossos d'un esquelet del que em menjat
Espina de peix, moll, cartílags.
El carrer va brut d'ofertes quan tanquen les botigues.
Dissort i depressió.
Pòtols i tolits també escampen. Un rastre de llums de Nadal els persegueix.
Van quedar abandonades de les darrers festes,
i encara continuen enceses, un juliol tòrrid de rebaixes.
Camises a quadres de franel·la, bambes polides, texans ajustats
Uns culs grossos com el món, pells clivellades i cremades
Xop tot de crema, liniments i suor.
Un corrent altern baixa de la plaça a la ronda
Alés, disgusts, cremor de panxa i de butxaca.
Bombetes, amunt i avall, com petits cervells arrebossats.
Aliment perfecte per ànimes de temporada
Cruixen, fan mal quan les mossegues
però fan passar la gana.
Amunt i avall, quantes vegades
d'Universitat a Rambles.
L'enrajolat el forma caixes llardoses de menjar ràpid
Les passes són a ritme militar.
Sol tebi al clatell, blau canari als ulls,
panteix d'aire condicionat,
batec de portes nervioses que s'obren i tanquen.
El vers més repetit, als nostres peus i sense cames,
el d'un pòtol que demana:
Diu tenir gana i promet veure el futur en el dolor.
Aliè i propi. Fulles d'afaitar i burilles fumejant.
Quatre de la tarda.Peixos que remunten el riu
De Plaça Catalunya a Ronda Universitat
Carrer Pelai, reis i vassalls
en calça curta, tatuats, curts, magres,
tous, polposos, rosos, morens, durs, tibats,
esprimatxats, ganduls.
Peixos que remunten el riu
mentre parlen per telèfon.
Amunt i avall, ulls de medusa
i una música brutal.
Cinc de la tarda, sirenes de dissabte fan cantonada
Les seves veus quan s'ofereixen
sonen com el repic sord de la carn metrallada.
Nens i avis surten per portes metal·litzades,
Giren i entrar. Hi ha qui prefereix dutxar-se.
Perfums, ceres, banyar-se en carmí vermell fos.
Sabates, electrodomèstics i petons.
Un fotomatón a les cinc trenta. Quatre sabates i se sobreentén
Dimarts, ment en blanc, respiració assistida,boca a boca, amb el nas pinçat,
Darrere el contenidor, aturada cardíaca, cruïlla amb Balmes.
Com que ja ets prescindible, recull els esdeveniments.
Nous i vells, com el bitllet que surt del caixer a les mans suades d'un turista.
Paper nou, de primera mà. D'un sol ús de per vida.
Amunt i avall per Pelai.
Amunt i avall, les paraules suren pels forats,
només són ossos d'un esquelet del que em menjat
Espina de peix, moll, cartílags.
El carrer va brut d'ofertes quan tanquen les botigues.
Dissort i depressió.
Pòtols i tolits també escampen. Un rastre de llums de Nadal els persegueix.
Van quedar abandonades de les darrers festes,
i encara continuen enceses, un juliol tòrrid de rebaixes.
Camises a quadres de franel·la, bambes polides, texans ajustats
Uns culs grossos com el món, pells clivellades i cremades
Xop tot de crema, liniments i suor.
Un corrent altern baixa de la plaça a la ronda
Alés, disgusts, cremor de panxa i de butxaca.
Bombetes, amunt i avall, com petits cervells arrebossats.
Aliment perfecte per ànimes de temporada
Cruixen, fan mal quan les mossegues
però fan passar la gana.
Amunt i avall, quantes vegades
d'Universitat a Rambles.
jueves, 23 de agosto de 2012
So i lletra
Harper Lee - "Matar un Rossinyol"
Una gran lectura. Recomanable per a totes les edats.
No jutjar mai un home per la pell o els coneixements.
No jutjar una casa per les seves finestres tancades.
No menystenir la llei quan ens és injusta.
Una lliçó d'excel·lent literatura i de moral.
Una manera com una altra d'encaixar la realitat.
"Els prínceps només creixen en superar dificultats i oposicions; però la fortuna, sobre tot quan vol engrandir a un príncep nou - que, per assolir la fama, en necessita més que no pas un príncep hereu - l'enfrontarà a enemics i l'obligarà a empreses contra ells, per a que aprengui a superar-les i, així, poder grimpar al capdamunt de l'escala que, amb la seva resistència, li ofereixen els enemics".
La vida és la droga més dura que existeix, addictiva fins el punt que ens obliga a tirar endavant, un dia i un altre. La vida és una malaltia terminal. Una explosió. Terrorisme de supermercat. És consum irresponsable, corrupció, insomni. La vida és un vol darrere un altre per aeroports que semblen els mateixos. Com els uniformes de les hostesses que ens atenen, com els aperitius que ens serveixen, com el pollastre cordon blue que mengem sense gana.
La vida és una hòstia en la cara. Sang, caries i tumors variats.
Simon Bookish - Everything/Everything
Una revisió de les maneres d'un Scott Walker. No és pop, però ho és. És dramà però també comèdia.
Farsa sense una definició clara. Exotisme made in Great Britain.
Pastes i te al gust dels Divine Comedy de mr. Neil Hannon.
Manuel Göttsching - e2-e4 El Krautrock va ser música avançada al seu temps. Ho va demostrar Kraftwerk quan van sortir de l'ou. En Manuel Göttsching era amb Ash Ra Temple als 70's. Al 84 va fer aquest disc a base de loops i guitarra. De la caixa del temps surt un cablejat que connecta amb l'actual minimalisme tecno però adornat amb el regust d'abans. Per beure, fumar i fer terrassa, entre bronzejats i bronzejades.
Etiquetas:
Chuck Palahniuck,
Harper Lee,
Manuel Göttsching,
Nicolás Maquiavelo,
Simon Bookish
lunes, 13 de agosto de 2012
Suscribirse a:
Entradas (Atom)






