jueves, 23 de agosto de 2012

So i lletra



Harper Lee - "Matar un Rossinyol"
Una gran lectura. Recomanable per a totes les edats.
No jutjar mai un home per la pell o els coneixements.
No jutjar una casa per les seves finestres tancades.
No menystenir la llei quan ens és injusta.
Una lliçó d'excel·lent literatura i de moral.
Una manera com una altra d'encaixar la realitat.




"Els prínceps només creixen en superar dificultats i oposicions; però la fortuna, sobre tot quan vol engrandir a un príncep nou - que, per assolir la fama, en necessita més que no pas un príncep hereu - l'enfrontarà a enemics i l'obligarà a empreses contra ells, per a que aprengui a superar-les i, així, poder grimpar al capdamunt de l'escala que, amb la seva resistència, li ofereixen els enemics".



La vida és la droga més dura que existeix, addictiva fins el punt que ens obliga a tirar endavant, un dia i un altre. La vida és una malaltia terminal. Una explosió. Terrorisme de supermercat. És consum irresponsable, corrupció, insomni. La vida és un vol darrere un altre per aeroports que semblen els mateixos. Com els uniformes de les hostesses que ens atenen, com els aperitius que ens serveixen, com el pollastre cordon blue que mengem sense gana.
La vida és una hòstia en la cara. Sang, caries i tumors variats.


Simon Bookish - Everything/Everything
Una revisió de les maneres d'un Scott Walker. No és pop, però ho és. És dramà però també comèdia.
Farsa sense una definició clara. Exotisme made in Great Britain.
Pastes i te al gust dels Divine Comedy de mr. Neil Hannon.



Manuel Göttsching - e2-e4 El Krautrock va ser música avançada al seu temps. Ho va demostrar Kraftwerk quan van sortir de l'ou. En Manuel Göttsching era amb Ash Ra Temple als 70's. Al 84 va fer aquest disc a base de loops i guitarra. De la caixa del temps surt un cablejat que connecta amb l'actual minimalisme tecno però adornat amb el regust d'abans. Per beure, fumar i fer terrassa, entre bronzejats i bronzejades.

2 comentarios:

Francesc Bon dijo...

Aquest Palahniuk no em va agradar, espero que em recomanin algun altre. Mentar al Scott Walker son paraules majors, disc del Bookish encarregat a la mula. I sobre el Gottsching, lamentablement haver sentit abans el clàssic house que el sampleja em condiciona força. Un mestre, igualment.

Tuli Márquez dijo...

Merci pel comentari
El Club de la Lluita no m'havia entrat abans. Aquesta vegada ha entrat amb força. Palahniuk té un punt de sintonia dolorós. Una vegada t'has sincronitzat amb la seva ment malalta, llavors el camí fa baixada.