Charles Baudelaire - Abel i Cain - Les Flors del Mal

Raça d'Abel, dorm, beu i menja;
Déu et somriu amb complaença

Raça de Caín, en el fangar
repta i mor miserablement

Raça d'Abel, ton sacrifici
afalaga el nas del Serafí!

Raça de Caín, el teu suplici
tindrà alguna vegada fi?

Raça d'Abel, mira el teu gra
i el bestiar, com van a més

Raça de Caín, la teva panxa,
de gana fa rau-rau com un gos vell

Raça d'Abel, esclafa bé el teu ventre
a dins la llar patriarcal

Raça de Caín, en el teu antre
tingues esgarrifances de xacal

Raça d'Abel, ama i procrea!
els teus diners també fan fills

Raça de Caín, cor tot encés
para atenció a anhels massa grans

Raça d'Abel, creixes, pastures,
com una xinxa en el fustam!

Raça de Caín, porta la teva
família acorralada pels camins.


Grateful Dead. Mountains of the moon

T'agraden els Mujeres?

pregunta capciosa, doncs...
T'agraden o no t'agraden els Mujeres?

opció 1: The Beat



Podria ser que sí, que t'agradessin els Mujeres. Sense problemes, llavors...
El llest de torn dirà: Però es que sonen a garatge
I tu li diràs: Val! Alguna cosa més?

opció 2: Reyerta



Llavors el llest del barri hi torna: Sona molt americà!
I tu li dius: Això sí que és original.
Ell ja se sent l'amo de la pista i s'atreveix amb un: I és molt seixanta!
Evidentment que parla dels 60's.

Opció 3. L.A.



I ell que em pregunta: I dius que son de Barna?
i jo: No sé, no els conec, això diuen.
i ell, altre cop: Doncs no sonen gens malament
I tu: És que per ser de Barcelona han de sonar malament?
I ell: És que, ja saps, són aquestes coses de... --- Per fi s'ha quedat sense paraules ---

opció 4: Oh my





L'últim que sé del llest aquest és que prova de baixar-se'ls d'Internet però que, amb el nom aquest de "Mujeres", li surt de tot. Principalment, ranxeres. El tio desespera amb l'ànsia aquesta típica dels temps moderns de voler tenir-ho tot al moment. Jo ja li dic, que passi per caixa, que, a més de tenir-lo en format original, (CD o vinil) els farà un favor als músics. Diu que sí, que sí. Amb el cap. Com seguint el ritme de la cançó. Maleïts temps moderns

Gabriel Ferrater - Les dones i els dies

La cara

Quin injust pensament,
quin ésser de misèria
detestable
(la serp
que una roda tonant
ha aixafat, i que fa
camí tota la nit:
corda de carn ferida,
lenta i difícil, entra
a morir dins l'aurora
d'un jardí reservat,
i el matí rosa i verd
es trasbalsa que exulti
un llarg grumoll de mosques
fèrvides)
Quin horror
ara s'ha introduït
dins aquest cervellet
fàcil de vulnerar
i aquesta cara jove
s'ha fos per un segon
s'ha fos com una màscara
de cera, i m'ha fet veure
la cara ineluctable
del vell que s'hi amaga
i sap com l'odiem



Boris: Feedback nº 5

D'esquerra a dreta

En aquesta dislèxia nostra d'anar per la vida

"From left to right" - Ivan Maximov



Quatre minuts en format Koniek és molt de temps.
Massa temps pel somni d'un gos d'estiu.
Massa temps Internet. De la pressa i l'intercanvi.
Temps obsessió.

Millor mirar d'esquerra a dreta
No sigui cas que ens atropellí
Un bit gegant carregat de primícies

Els SURFING SIRLES - Orgull de Senyora Onada

L'idioma és un problema? Qui ho diu això? Des de quan? Llavors com és això d'escoltar Bob Dylan i, sense tenir ni fava d'anglès, atrevir-se amb el Blowing in the wind my friend. Com xampurrejar a Jacques Brel sense saber francès i nuar-te la llengua. No és pas l'idioma, no.



Han atropellat al gat

Es tracta de cridar. De fer-te passar per aquell noi que gairebé totes les mares voldrien com a fill. Tenir una óptima dentadura i tenir alguna cosa per dir. Si saps com dir-ho tens mig problema resolt. A pic i barrina, si us plau.

El ie-ie de l'alquimista


Saber suar tot aquest amor de mare que duus a dins. Mantenir el riure després de cada concert. Agafar correctement els dits a les teves primeres fans. Mirar-les als ulls i saber llegir-les el desig quan encara l'ombra no s'ha esvaït.

el trineu


Problemes d'idioma? Els qui en saben parlen d'estil. De la trempera justa i necessària, de si creus en el que fas o és que t'han enredat els amics. De si saps que això és el món de l'espectacle i que els sòmines no hi tenen res a pelar. Que has de dominar l'instrument i saber cap on vas. El que vols dir i com ho vols dir. A partir d'aquí....

A la fageda


Canta en arameu (marrameu) en urdu, en finlandès, en flamenc, en rus, en vietnamita, en cambodjà, en cantonès, en punjab, en filisteu, en quetxua i trobaràs què....

Afora fa molt fred i aquí dins s'està calent...
I tampoc fa falta que t'ho tatuis

Abril en el retrovisor

Els surfings sirles: Escolti Senyora Onada:


Un abril de dispersions, sense gairebé aigua. De Sara Vaughan a Lee Hazlewood. Pero també de Mujeres, Surfing Sirles, Música Dispersa y Sisa. Un mes de morts vivents, acabats de rentar de fang i pols, per tornar a la vida. Un més de Joan Margarit amb aquells "les finestres de nit, amb la llum groga, són ulls voltats pel rímel de l'asfalt" que escribia del Besos, un abril per trencar a riure amb "El lamento de Portnoy" de Philip Roth, per entendre, vint-i-vuit anys més tard, el poder amnèsic del "Benzina" de Quim Monzó, fins i tot per demanar-li que es deixi estar de vanguardies i torni a casa. O que es reencarni en Julio Cortazar per crear una barreja infernal que ens lliuri d'aquesta mediocritat d'estrelles, polítics i futbolistes.
Mentrestant no és produeix el miracle...

Jaume Sisa: A Sota l'Alzina


Abril, un altre mes. Roses, llibres, pressupostos i retallades. Bufetades, poques. Pero un mes més d'aquest eixamplar-se les distàncies entre les seves i les nostres vides, fins l'espenyada general. Al fons de l'abisme, la sortida.



"A aquellos que buscan los lugares más elevados - murmuré - le son reveladas extrañas iluminaciones"
Flann O'Brien: "El tercer policia".