tag:blogger.com,1999:blog-4549895652138580809.post7754479940039352338..comments2023-06-03T15:01:02.044+02:00Comments on LA VOZ DE TU AMO: Billar a las nueve y media - Heinrich BöllTuli Márquezhttp://www.blogger.com/profile/04025155271299522700noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-4549895652138580809.post-16076790557581355662011-12-22T11:06:34.728+01:002011-12-22T11:06:34.728+01:00Doncs buscaré el llibre d'en Böll, he de treur...Doncs buscaré el llibre d'en Böll, he de treure´m aquesta abúlia d'alguna manera, noi. Com vuit o deu llibres a la pila preparats i no arrenco amb cap. Una cosa extranya: gaudeixo més d'escriure que de llegir, fa unes setmanes.<br />ja que hi som, prova amb orsai.es. Un cop et dones compte de que és, pràcticament, Buenos Aires, és força disfrutable. En Casciari (encara que ja hi surten detractors) sembla un dels nostres.Francesc Bonhttps://www.blogger.com/profile/14529914723094495357noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4549895652138580809.post-18639563329877450072011-12-19T19:28:49.384+01:002011-12-19T19:28:49.384+01:00Gràcies, Francesc, pel comentari.
No, no conec al ...Gràcies, Francesc, pel comentari.<br />No, no conec al tal Dwight Schrute. Rabent, m'informo. No és una qüestió de germanofilia, és una reacció al llibre de Böll, la lectura del qual ha coincidit amb les cimeres europees i amb les dràstiques decisions de tall alemany. La literatura alemanya transparenta el caràcter germànic de mala manera. Quadratura del cercle i reflexions a dojo. Gran llibre, per cert.Tuli Márquezhttps://www.blogger.com/profile/04025155271299522700noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4549895652138580809.post-46150404706389294882011-12-19T17:06:45.543+01:002011-12-19T17:06:45.543+01:00Ja hi som tots : La vella Europa, aquella que els ...Ja hi som tots : La vella Europa, aquella que els del sud relacionem amb qualsevol lloc on a finals d'agost ja fa un fred que arronsa la tita, en Cave, australià però amb arrels imaginàries a Berlin, poder a Manchester, segur que al desert de Nou Méxic. Ens hi falta el Tom Waits fen ballar a la cambrera d'un restaurant vietnamita de mala mort al ritme de la música que repiqueteja amb els dits contra una taula de fòrmica. I els Talking Heads, ai que s'em va passar fer comentaris al post d'octubre amb en David Byrne. Que va desgraciar el grup a Naked amb tant empatx de ritmes llatins mal digerits. Bé, no sé si aquesta germanofilia sobtada tindrà continuïtat, perquè servidor de vosté sempre espera veure els Kraftwerk, pel voltant, no a la Hagen, ni a aquesta porqueria feta a la mida de la MTV que son els Rammstein. Alemanya em recorda el cabaret, clar, i els Depeche Mode de Black Celebration, i el porno amb ties sense depilar. Quin batibull, encara que caldria afegir-hi les ofertes inversemblants del LIDL, la cervesa de blat (amb "tropezones") i, en algún imaginari lloc, els avantpassats d'en Dwight Schrute, personatge que si no coneixes, ja trigues.Francesc Bonhttps://www.blogger.com/profile/14529914723094495357noreply@blogger.com