lunes, 11 de junio de 2012

Rant: La vida d'un assassí en sèrie - Chuck Palahaniuk



"¿I què passa si la realitat no és res més que una malaltia?"

Havia intentat un parell de llibres de l'autor, "El club de la lucha" y "Fantasmas" i impossible. La paraula apropiada seria PERTORBADOR. Palahniuk et talla a bocins amb una serra mecànica per endrapar-te sense manies, a forquilla i ganivet, com tots aquests casos de canibalisme que apareixen a la premsa. Potser sigui veritat que vivim en una malaltia constant.

Escrita en format d'entrevista, la història barreja conceptes de "Crash" de JG Ballard, per allò d'anar-se fotent pinyes en cotxe, "La taronja mecànica" de Burgess, pel submón de noctàmbuls i la violència tranquil·la que s'hi practica, també beu de "La màquina del temps" de HG Wells, pels salts constants en la línia del temps. A tot això cal afegir unes quantes lectures religioses i uns altres tractats sobre epidemiologia.

"Tota idea de progrés depèn de no mirar el passat de gaire a prop. És innegable que els carrers no estan atapeïts com abans de la instauració dels tocs de queda US-VEIG, però la societat sempre haurà de gestionar un cert ressentiment indeterminat que tenen les persones que se senten limitades per les circumstàncies immediates".

Rant, el protagonista que no parla, no és cap filosof. Més aviat, un RedNeck, un garrulo del camp més profund, amant de les burilles, de les mossegades d'animals i de les epidèmies. Li encanta viatjar pel temps i escampar la ràbia. Fer-se passar pel ratoncito Pérez i treure monedes d'or dels llocs més inversemblants. Talment com si es treies mocs del nas però sense vareta màgica. Rant és pare, fill i esperit sant. Del sur més salvatge, incestuós i glaçat. 

"La paraula ve de la mateixa paraula en sànscrit, utilitzada tres mil anys abans del naixement de Crist, rabbas, que significa "fer violència". Durant el segle XIX, el virus era freqüent a tot arreu, especialment a Europa. Allà, la gent que tenia por d'haver-se infectat normalment se suïcidava.
   Les persones infectades, a vegades només presumptament infectades, sovint les assassinaven els parents presos del pànic. O per compassió"

Palahniuk hereta del mestre Faulkner el gust per les situacions eternament grotesques, familiars i entranyables. L'amor en temps de la ràbia, el sexe pel sexe sense noms i cognoms ni gèneres, els camps polsegosos, els rius gelats i les declaracions de vida més enllà de la mort.


Letfield & Africa Bambaata - Afrika Shox

3 comentarios:

Francesc Bon dijo...

La pertorbació no deixa de ser una invasió del autor a la nostra quotidaneitat, a la nostra còmoda espera del mateix de sempre. Sempre m'han agradat els llibres que van a patades amb el lector, de primeres. Encara que desprès han d'acomplir espectatives generades, es clar.
Prova Knockemstiff.

Tuli Márquez dijo...

Merci pel comentari
provaré Knockemstiff (quin cognom més bèstia)

fins ara

Francesc Bon dijo...

Es el títol del llibre : L'autor es Donald Ray Pollock. Biblioteques de Barcelona.