jueves, 9 de febrero de 2012

Els viatges de Gulliver - Jonathan Swift.


"Gaudia d'una perfecta salut corporal i d'una gran tranquil·litat d'esperit. No havia de suportar la deslleialtat o la inconstància d'un amic, ni tampoc les ofenses de cap enemic declarat o secret. No tenia possibilitats de subornar o adular ningú, no podia fer d'alcavot ni em podia procurar favors de cap gran senyor ni de cap dels seus favorits. No tenia cap necessitat de posar barreres contra l'engany ni l'opressió. Allà no hi havia ni metges que em poguessin destrossar el cos ni advocats que em poguessin dur a la ruïna. Tampoc no hi havia delators que em denunciessin les meves paraules o les meves accions ni que maquinessin acusacions contra mi per treure'n profit monetari".



S'acaba el camí per l'aventurer. Ho fa amb l'ànima desfeta després de quinze anys de viatges. Acaba el lector amb el repàs de les seves peripècies i s'entén tot. Per què van convertir-ho en una rondalla per a nens? Perquè el missatge de Gulliver resulta altament tòxic per a ments benpensants. Per aquest motiu, la seva trama ha estat trinxada i depurada. Separades les seves partes i algunes (la tercera i la quarta) senzillament eliminades.En l'edició de la gironina CCG Edicions, el traductor Francesc Francisco-Busquets avisa al lector neòfit: que no té res d'infantívola la lectura, que es crua, escatològica, irònica, dura. Però, sobre tot, altament pragmàtica amb els temes que emprenyaven Swift al XVIII i que resulten tan actuals com els que ens emprenyen a nosaltres ara (Sense anar gaire lluny, la sentència d'avui mateix contra Garzón ).

 

Quatre viatges, quatre mons i un joc de mides. Un dia pots ser el nan, l'altre, el gegant, un dia seràs el poderós i al següent esclau. La vida reparteix els papers de l'obra amb l'atzar que la caracteritza. La ficció arronsa o amplifica segons el terreny que es trepitgi. A partir d'aquí, és la curiositat la que guia l'explorador d'un port a un altre, d'un llengua estranya a un pensament pragmàtic, d'una illa voladora a l'acadèmia de savis poca-soltes, d'una terra de cavalls erudits a una altre d'immortals desgraciats. La lliçó sempre és la mateixa, l'horitzó ens els posem nosaltres. Les distancies no importen, com la mida, l'aspecte, la parla o les maneres... tant com aprendre el llenguatge local que et permetrà comunicar-te. Llavors, tant si es viatja cap el sol, com si el duem a l'esquena, el fet més important és tornar a casa amb la bossa plena. D'històries per explicar.




"Allà no hi havia burletes ni censors ni criticaires ni pispes ni assaltadors de camins ni espanyaportes ni advocats ni alcavotes ni bufons ni tafurs ni polítics ni graciosos ni malgeniüts ni conversadors avorrits ni polemistes ni violadors ni assassins ni lladres de camí ral ni virtuosos pedants. No hi havien ni dirigents ni seguidors de cap partit o facció. No hi havia fomentadors de vici a través de la seducció o l'exemple: No hi havia masmorres ni destrals ni forques ni estaques d'assotament ni picotes. No hi havia obrers tramposos ni botiguers estafadors. No hi havia orgull ni vanitat ni afectació... Ni canalles que haguessin sortit del fang gràcies als seus vicis ni nobles que haguessin anat a parar per les seves virtuts. No hi havia senyors ni sapastres ni jutges ni mestres dansaires".

6 comentarios:

M dijo...

Gran llibre, sí senyor! Ben trobada la referència als clàssics, que no necessitaven fer marcianades formals per interessar (i que consti que m'encanten les marcianades... amb motiu).

Muriel Villanueva Perarnau dijo...

Moltes gràcies, amic! Obrint els ulls a la literatura sense veladures. Farem cas de la recomanació ;-)

Francesc Bon dijo...

Ostres Tuli: amb la meva falera amb la contemporània i tu m'ho vas posant difícil amb les teves ressenyes que fan salivar... renoi si encara no he començat amb el parell de libres d'en Böll, vull agafar El gran Gatsby, i ara em fas venir curiositat per aquest. Estem apanyats, no hi ha temps !!
Per cert, lo del Garzón... per sortir corrent.

Tuli Márquez dijo...

Merci a tots tres pels comentaris.
Grandíssim llibre, grandíssima mala llet de l'autor. Insisteixo: si el voleu llegir, l'edició gironina de marras.
salut!

Anónimo dijo...

Gràcies, Tuli. És el típic llibre que, com que l'has llegit de petit i n'has vist la peli, no se t'acut tornar a llegir quan has passat unes quantes itv's. El mateix que pot succeir amb Huckleberry.., Tom Sawyers, etc..
Brutal, El gran Gatsby, de F. Scott Fitzgerald.

Fins aviat

Oriol Guilera

Tuli Márquez dijo...

Gràcies a tu, Oriol
Ens veiem aviat...