Rangers - Pan Am Stories

No parlem d'un dels "pilotassos" de la temporada: No arriba a això. Tampoc comencem a posar-li capes i mes capes d'etiquetes com si preparéssim una llesca del que sigui. Lo-fi, new, new folk, dirt folk... Hi ha qui fins i tot gosaria parlar de la veu de Déu. O allò que Déu fuma quan està amb els amics després d'una llarga i fatigosa jornada de miracles i construccions.

1.- Rangers- "John is the last of a dying breed"



John Knight no és Michael Knight ni disposa d'un cotxe fantàstic. Va néixer al nord de Dallas i viu a San Francisco, Califòrnia. Segons la nota de premsa, de petit va aprendre a tocar la guitarra amb algú que assegurava haver anat de gira amb els Grateful Dead (Jerry?, Bob?). La qüestió és que l'escolanet Knight va començar a tocar i a enregistrar tot el que li passava pel cap.
Bad Flan:


Després d'haver llegit moltes comparacions (sempre les comparacions com a mètode de seducció), algunes que són autèntiques animalades d'una boca escalfada per ves a saber què, quan és l'última cosa que necessiten aquests "Rangers". Un toc subtil a un moment passat, ja fa molts anys, un Vinnie Reilly de Durruti Column en forma, per exemple. I no fa falta gaire més. Optimisme, si de cas, en uns temps fotuts i plens d'ira. Potser aquesta onada d'escalfor que emet la música.

Bronze Casquet:




Caldria preguntar-se perquè no viatgem més. Potser perquè no ens cal. Tenim Internet que cura tots els nostres mals, que ens possibilita trobar cura de tot. Veure les pel·lícules abans que s'estrenin. Accedir a les fonts de les notícies. La velocitat amb que es belluguen les coses. Una rapidesa espantosa, anorreant.

Potser aquest és el valor de "Rangers", una mena de pausa, un concepte musical envellit, que sona perdut en el temps. En lloc del darrer crit, potser sigui el moment d'absorbir-lo, de no deixar escapar ni un bri d'aire. Involució. Fer girar les agulles al revés. Respirar a poc a poc. Cedir el pas.

Conversations on a jet stream:


Recordem quan érem llobatons, recordem aquells cançons a la vora del foc, aquella lluna assassina...