Barrett Mirall/ llariM tterraB

"La seva sortida del grup (la de Barrett), en circumstàncies misterioses, l'abril de 1968, es pot comparar a l'abandonament de Lennon després del "She Loves You" i al seu retorn a Liverpool per viure reclòs amb la tieta Mimi. O el cas del Pete Townshend abandonant The Who després de "My Generation" per establir-se a l'illa de Wight amb uns parents a criar pollastres".

David Bowie: See Emily Play


"Syd va escriure una cançó especial per l'esdeveniment, "Games for may". Un del personal dels Pink Floyd, vestit d'almirall es dedicava llençar trèvols per entre el públic mentre una enorme màquina de bombolles de sabó omplia el recinte d'esferes sobre les quals es projectaven llums i filmacions en 35 mm".



At the drive-in: Take up the stethoscope and walk




"Els Floyd van anar tres vegades al Top of the Pops a promocionar 'See Emily play'. La primera setmana el Syd va aparèixer amb la seva darrere adquisició en vellut i setí de la botiga de moda de King Cross, 'Granny Takes A Trip'. A la setmana següent, hi tornava, tot i que sense afaitar i amb les robes totes brutes i arrugades. A la tercera setmana, ja el teníem altre cop vestit de King's Cross..."

"Quan no ho volia fer (el programa) senzillament deia que si en Lennon no l'havia volgut fer, que ell tampoc el faria" - Roger Waters


Flaming Lips: Lucifer Sam


"Syd tenia el costum de mirar-te i arrencar a riure de tal manera que et feia sentir estúpid. Donava la impressió com si sabés alguna cosa important que tu desconeixies. Tenia aquest tipus de riure maníac que per això va quedar-li tan adequat el títol de 'The Madcaps laugh' al seu primer àlbum"
Jerry Shirley (bateria de sessió de "The Madcaps Laugh")

Ex-Crocodiles: Here I Go




"Ens enfrontàvem al fet inevitable de gravar el Syd de dues maneres, només: Una era construir una pista per a ell, perquè pogués tocar el que volgués i com volgués, amb el que es perdia una part elemental del que ell havia anat fent. L'altra forma era gravar-lo a ell primer i afegir nosaltres després la resta d'instruments, amb el que sacrificàvem una part important de la unió".

David Gilmour.

The Soft Boys: Gigolo Aunt



L'any 79 Syd Barrett torna definitivament a Cambridge. A casa de la mare. Acabat i arruïnat.
Aquell any, els Pink Floyd editen "The Wall". A les quatre setmanes de la publicació, n'hauran venut 600.000 exemplars.
Als dos mesos, 1.200.000.
Marc and the Mambas: Terrapin

Crazy Diamond
Syd Barrett & the Dawn of Pink Floyd
Mike Watkinson & Pete Anderson