domingo, 10 de abril de 2011

SPOON: Quan creure és un art


SPOON: Possiblemente la millor banda pop del món


Originals d'Austin Texas. Encapçalats per Britt Daniels (guitarra i veu) i Jim Eno (bateria), prenen el nom d'una cançó del herois Krautrock CAN




Telephono (1996)


"Havíem venut, crec, uns 2.000 exemplars (de Telephono); tot i això, es mantenien les expectatives de que ho faríem molt bé" Britt Daniels.
Amb dues mil còpies, fitxen pel llegendari segell Elektra.

A series of sneaks(1998)


La venda de "A series of sneaks" va anar pitjor que amb "Telephono". Per tant, el segon disc de Spoon es va enfonsar ràpidament sense deixar rastre. El AR que els havia fitxar de Matador per Elektra també va desaparèixer.

"El tipus que ens va signar per Elektra es va convertir en una persona diferent, no agafava les meves trucades telefòniques", explica Britt Daniels. "Va desaparèixer de la vista quan més el necessitàvem".

Believing is art



"No sabia si seria capaç de seguir fent música", confessa Daniels, "Si algú ens voldria tornar a escoltar. Em sentia una mica perdut, vaig començar a fumar marihuana, vaig seguir escrivint cançons. Un munt de cançons. Si no fos per aquestes cançons, haguéssim trencat".

Girls can tell (2001)



De la totpoderosa Elektra tornen a un segell independent, Merge Records. Publiquen aquest "Girls can tell" que els retorna al camí.



"Tot havia anat tan malament per a nosaltres que qualsevol cosa que ens funcionés era ganga. Podríem fer un altre disc. Podríem anar de gira i no perdre diners. Va ser impressionant ".

Kill the moonlight (2002)




"Quan amb 'Kill the Moonlight" vam vendre el doble que el anterior, ens vam adonar que havíem salvat els mobles".

Stay, don't go



Pitchfork escriu: "'Kill the Moonlight' sona com si estiguéssim drets en el punt mort d'un enorme magatzem buit. Milers de seients es col·loquen a prop de la banda. Hi ha un nerviosisme dilatat. Silenci Total. Abans que es produeixi un so únic".



Gimme Fiction (2005)



Pitchfork: "Durant més de cinc anys i tres àlbums, Spoon han ocupat l'estrany purgatori entre ser un dels més grans noms del rock indie, gairebé sense un reconeixement general prou gran"

My mathematical mind



"
Gimme Fiction és en realitat un àlbum tremendament divers, gairebé esquizofrènic en la seva composició". Cert. Daniels y companyia no paren mai quiets i sempre busquen fer un nou gir, el darrer que els convenci i satisfaci. Aquest és el punt fort del grup. La seva capacitat, millor o pitjor, de reinventar-se a cada disc...

Ga ga ga ga ga (2007)



A partir d'aquest moment, el grup ja no abandona les primeres posicions en les llistes dels millors de l'any. El nivell segueix mantenint-se de forma envejable. S'enten. Els problemes i deseganys del començament els han acabat fent molt forts. I després compten amb aquesta auto-exigència que els permet millorar un disc darrere l'altre.

Black like me





Transference (2010)






Fins al proper àlbum




No hay comentarios: