Es trist veure caure els mites. Una pèrdua de temps. Com mitificar.Talment com un hivern a Nova York amb Sonic Youth, amb Little Women o amb els legendaris Silver Apples. ¡Quin viver d'artistes! Mitificat, inflat, com li vulguin dir, però quan tinc mal de cor, escolto els Grizzly Bear de Brooklyn i ja ho tenim fet això. Deuen ser els aires...
I mentrestant, nosaltres, creient haver inventat la sopa d'all. Amb grups de pà sucat amb oli. Que només fan que reblar el clau de l'ocàs, amb la data de caducitat marcada en els braços. Seguim participant en un matx erroni. Seguim intentant-ho. Només cal mirar als costats per adonar-nos que fa molta estona que l'àrbitre ha xiulat el final.Per això sempre tenim àrbitres com Bill Evans
Unes tecles, una mica de pau, l'Evans és com el millor dels aspiradors. Amb una passada, ens lliura de tots els àcars.
Hivern pel retrovisor. Un més per la col·lecció, després d'haver deixat de fumar, gairebé tornant-me boig. Sort de la Sara, de la familia, d'això d'escriure. I la narrativa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario