Margarit Mix

Prozac

La luna és un glaçó en el vas de fosca
que m'ofereix la vida. Quina història
no prova de negar el seu tenebrós epíleg?
Però el monstre sóc jo, i no algú altre
a qui, per salvar-me, puc matar.
La vida és jusatament aquest desastre.
Com extirpar la culpa de les pedres?
Com aturar el dolor dintre d'un túnel...

Prozac - Joan Margarit







MargaritMix

No l'he oblidat malgrat no recordar-lo
Els antidepressius són pesticides
I el cotxe negre que ha apagat els fars
He entrat dins el silenci i la penombra
O, com el jutge diu, executat
Que l'escoltaven des d'aquest sofà
amb la segona Suite de Bach
O, com el jutge diu, executat
xoca com una mosca contra un vidre
Entre els desastres apilats com sacs
Asseguts a la taula de la cuina
Ser vell és que la guerra s'ha acabat
O, com el jutge diu, executat
Els antidepressius són pesticides
Que l'escoltaven des d'aquest sofà
amb la segona Suite de Bach
amb sabates de goma i gavardina
M'assec en la duresa d'un dels bancs
L'espai enorme i buit el creua un raig de sol
És com la poesia: un bon poema
l'ultima casa de misericòrdia



Gràcies JM, gràcies per la teva poesia